Els viatgers de la Gran Anaconda


Estupefacta, incrèdula, decebuda... però què dic, es veia venir. Catalunya Ràdio s'acaba de carregar, com no, un dels millors programes de la seva graella:"Els viatgers de la Gran Anaconda". Aquest era un programa de viatges, natura, civilitzacions, magnífics relats d'aventures, que encisava, feia volar la imaginació, et trobaves endinsat en les seves històries i et donava pau, molta pau... i una música fantàstica. Això passava els diumenges de 9 a 10 del matí, una hora en que un preparava l'esmorzar o viatjava en cotxe o senzillament feia mandres al llit. Però un bon dia, els senyors de Catalunya Ràdio varen decidir treure'l del seu horari de matí i donar-n'hi un de matinada. El dia no canviava, no, però passava de 9 a 6 de la matinada. Fantàstic! La millor hora per poder escoltar un programa magnífic com aquest. En aquell moment no tenia bloc, sinó de ben segur que n'hauria escrit alguna cosa. Però sí vaig escriure un correu a Catalunya Ràdio (llàstima que no el vaig guardar), els expressava la meva sorpresa i indignació per aquest sobtat canvi d'horari. Se'm va contestar però la resposta fou molt poc afortunada. Em deien que a totes hores havia d'haver bons programes, inclús a les 6 del matí d'un diumenge i que per això anava cap allà i que, a més, sempre tenia l'opció d'escoltar-lo a través d'Internet (i això he anat fent fins ara). Se'n reien de nosaltres o què!, la meva contesta va ser: si a totes hores ha d'haver-hi un programa de qualitat perquè no hi va l'Antoni Bassas a les 6 del matí de diumenge? Encara estic esperant la resposta... Suposo que no en tenien cap. I clar, un programa que passa a aquesta hora és com quan baixes una caixa al traster, saps que allò ja no ho vols per res, fins que ho acabes llençant. I això ha passat amb "Els viatgers de la Gran Anaconda". L'últim programa el vaig escoltar dissabte a la tarda mentre acabava d'enllestir aquest nou bloc: "L'ós bru", emès el 17 de febrer. Quina ironia de la vida, no?, precisament l'ós bru, alguns ja sabeu perquè ho dic.

Així que aquest mes de febrer ha estat un gerro d'aigua freda. Bé, un no, dos. Primer la desaparició de la revista Nat i ara Els viatgers de la Gran Anaconda, dos puntals de natura que sense més ni més han caigut per terra. Siguem optimistes, encara ens queda "La nit del viatger" dels dijous a La Seu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...