Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

"Polvorons" o "Mantecados"

Imatge
Per aquestes dates no podia faltar alguna recepta de cuina. Durant aquests dies el que em demanen a casa són els "polvorons". La recepta la vaig treure del llibre "Cuinar és fàcil", de la Montserrat Seguí però amb el temps he anat fent alguna variant. Jo més aviat diria que són "mantecados" i no "polvorons". No són dolços catalans i, per tant, els conservo el nom original, més que res perquè no sé pas com traduir-los!. Com tot el que es menja en aquestes dates, calories un munt.

Els ingredients:
100 g de llard.
100 g d'ametlla torrada.
200 g de farina.
75 g de sucre.
La clara d'un ou.
Ratlladura d'una llimona (o si ho preferiu, taronja)
Una culleradeta de llevat en pols.
Canyella.
Sucre en pols.
Paper de seda de colors.
Opcional: cacau en pols, xocolata de cobertura, licor, coco, ametlla a trossets...

Primer triturem les ametlles amb la picadora fins que ens queda una pasta d'ametlla oliosa. Després agafem la farina, en fem una muntanya al ta…

Així m'agrada més el Nadal

Imatge
Si seguiu aquest bloc ja sabeu que a mi aquestes festes no m'agraden gens ni mica però també és cert que l'unica cosa que em motiva són els nens. Avui ens faltava fer dues coses: una la felicitació de Nadal que sempre fem amb l'ordinador i on hi participen els xics de la casa i l'altra era l'arbre de Nadal. Fa anys que lluito contra aquest arbre, primer perquè no és una cosa nostra i després per tenir a casa un arbre que em durarà dues setmanes i prou. Canviar això últim, li he donat moltes voltes: comprar un altre tipus d'arbre o arbust (boix, ginebre, grèvol...), plàstic (mai, si us plau!!!), no tenir-ne (el Quim i la Laia se'm tiren a sobre!!!). Aquest any semblava que no en tindríem però, sabeu què? doncs que el menjador quedava pobre, li faltava alguna cosa. I després de molt i molt pensar hem decidit fer-ne un nosaltres mateixos. Com? doncs amb els pals d'un estenedor que se'ns havia trencat. I mentre la Laia i jo fèiem la felicitació de Nadal…

Hem vingut a aquest món a patir, com tots

Avui s'ha presentat l'anunci publicitari de les Seleccions Catalanes. Nosaltres també volem patir. També volem patir, riure, cridar, gaudir amb les Seleccions Catalanes. Aquestes emocions ens són negades cada cop més. No tenim quasi ningú que ens representi, ningú a qui animar, ningú per qui plorar, ningú per qui brindar. El lema una Nació, una selecció! ens l'han prohibit. Però el sentiment no.

I ja en van tres!

Imatge
No, no, no és la Molina, és just a sobre el pla de les Forques, a 840 m.

Ja en van tres de nevades. La primera fou a finals d'octubre però no va agafar, el terra encara era força calent. La segona tot just fa quinze dies. I ara aquesta, a les portes de l'hivern. Va començar a nevar ahir la nit, cap a quarts de nou. A mitjanit la nevada era intensa i ho ha anat fent durant tota la nit. Com que portem alguns dies amb temperatures baixes va començar a quedar molt ràpid i aquest matí el gruix era força gran.


Per la carretera de Calbinyà la màquina llevaneus ha passat més d'un cop. Quan ha parat una mica hem pujat cap el pla de les Forques des de casa. Un camí que fem molts cops però que avui era totalment desconegut!






L'indicador dels camins, just a sobre el pla de les Forques es veia així.



Els nens s'ho han passat pipa. El Quim ha agafat les raquetes i la Laia la pala.



La veritat és que he pensat que era una mica ridícul però en alguns punts hi havia més d'un pam de neu…

Lleig, molt lleig...

A la Seu hi ha rebombori perquè un dels pediatres del CAP marxa cap Oliana. Això és un tema complicat perquè aquí a la Seu hi ha gent que té el Dr. Rossell des de fa molts anys com a pediatra de capçalera. El Dr Rossell s'ha presentat a unes oposicions per una plaça de pediatra a Oliana i l'ha guanyada però ara ell no hi vol anar. Diu que li van assegurar que es podria quedar a la Seu en comissió de servei. Aquí hi ha alguna cosa que no rutlla. Ja estem amb el de sempre, jo he dit, a mi em van dir, matisem el que vaig dir... Clar, un càrrec polític no pot dir mai, encara que així sigui, que ha promès una cosa de sota mà. Però també veig que la gent d'Oliana té tot el dret de tenir un pediatra fix, tal com esperaven quan van veure que sortia a concurs la plaça del CAP del seu poble. Uns tiren cap una banda i els altres cap a l'altra. I tot perquè des de la capital, altre cop importa molt poc si aquí dalt hi ha cobertes les necessitats sanitàries o no. Si el problema hi …

Ja ve Nadal!

Ja ve Nadal! Bé, no pas per a mi. Millor: uf, ja ve Nadal... Crec que és l'època de l'any que menys m'agrada. Em produeix tristor i sobretot, sobretot una mala llet!!! De petita potser m'agradava però ja de més gran l'esperava tan sols per les vacances. Amb els nens més menuts sempre queda la il·lusió de veure'ls feliços però ara ja poca cosa en queda. La Laia de fet no diu res però amb vuit anys segur que no sospita de res?. Au, va! El que passa és que és més llesta que la fam! Estic convençuda de que calla per si de cas es quedés sense regals. Si més no, segur que és l'últim any. Però el que més em molesta és que quan arriba finals de novembre ja veus anuncis de joguines i colònies, llums encesos i les notícies parlant de si serà o no un any bo de compres .Em poso malalta. Tinc la sensació de que passa una espècie de xuclador que per molt que vulguis evitar-ho et porta rodolant, rodolant a contra corrent. Per molt que em diguin que m'ho prengui amb …

Extermini de la selecció catalana de curses de muntanya

Imatge
Continua la vergonyosa presa de pèl amb la selecció de Curses de muntanya. És una prepotència tal de les Espanyes que em fan venir ganes de bufetejar els que no mouen ni un dit per frenar aquesta altra mostra de colonialisme del segle XXI. No es tracta de crear una nova selecció esportiva catalana, es tracta de crear l'espanyola, canviar uns estatuts internacionals i fer fora la catalana i la basca, campiones indiscutibles del món, tant la masculina com la femenina. Al bloc del Lluís Aloy i la web de la Plataforma Proseleccions catalanes trobareu més informació sobre aquest tema. Els que creieu en aquesta selecció catalana, i totes les altres, ajudeu a que no ens l'exterminin.


El pijo-progressisme o ultracapitalisme

Fa temps que no parlo de política. I és que, què voleu que us digui... és una impotència tal que no tinc ganes ni de parlar-ne. Ens trobem en una època de crisi, que uns la noten més que els altres però la gent del Govern, de Barcelona, anomenats Progressistes (jo en dic Pijos-progres) no en deu ser gens conscient. Hi ha algunes actuacions últimament, alguns comentaris desafortunats que evidencien que la gent que els va posar on són els importa molt poc. Alguns exemples. Els arbres de Nadal de Barcelona, molt ecològics, sí, hauríem de veure-ho, que han costat 214.000 €. Calia? I sense discutir el valor estètic i cultural de tot això. Per altra part, es decideix apujar les tarifes del transport metropolità un 7%, una altra plantofada a les famílies. El president de la Generalitat, com a bon socialista, instigant al consumisme. Gasteu, consumiu! Però com es pot demanar això? Apologia al més pur capitalisme d’un líder socialista. És cert que el comerç s’enfonsa però es pot resoldre d’alt…

Aquí neva, allà oneja

Imatge
Passejo pels blocs aquest migdia. Fotos precioses de la nevada d'ahir a tot arreu. Mentre a la Seu nevava a altres indrets de Catalunya el paisatge era ben diferent però no per això menys atractiu. És la sort de poder viure en un país com el nostre. Aquestes fotos van dedicades. Gràcies, Sílvia.

Fotos: platja de Cambrils. L'última, muntanyes de Prades des de Montbrió del Camp.

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

De Montbrió-Cambrils'08

Entrenosal3

No puc marxar de cap de setmana sense parlar del que va passar ahir a la nit a la Seu. Ja és casualitat però ahir tinguérem dos espectacles. Poques coses es fan a la ciutat i varen haver de coincidir en dia i hora. Un era una obra de teatre protagonitzada per dos actors força coneguts, l'altre un concert de tres nois (Entrenosal3) gaire bé desconeguts que just tenen editada una maqueta amb la seva música. Evidentment, en circumstàncies com aquestes, el teatre era ben ple i la sala Sant Domènec, on actuaven els tres nois no arribàvem a la quarantena. Però tot això ho fa el que siguis o no conegut, el que surtis o no a la tele o que en parlin els diaris.

Jo vaig anar al concert. Ja els coneixia la música, fa uns mesos vaig tenir la sort de que em regalessin la maqueta. Quan la vaig escoltar vaig pensar, ostres no sé si és bona música o no (no en sóc una experta...) però a mi m'agrada! I durant un temps sonava força a casa i al cotxe. Ahir anava amb la idea de sentir i gaudir de l…

Pastís de xocolata

Imatge
El cap de setmana passat va ser l’aniversari del Jordi (41..., ara ja fins els 50!!). Vàrem baixar a Badalona a sopar. Escapada fugaç. Vam deixar els nens més o menys col·locats. Divendres al vespre corrent cap a Badalona i dissabte al matí ràpid cap a la Seu altre cop per recollir els nens. Aquest rotllo per què? Doncs per introduir una altra recepta molt demanada! El pastís de xocolata!!! Per què creieu que em conviden a sopar tan lluny? Doncs per poder endrapar pastís!!! Aquí va:

Ingredients:
3 ous
1 iogurt
Farina
Oli d’oliva
Sucre
1 sobre de llevat
Suc de taronja
Cacao en pols
Xocolata de cobertura “Nestlé Postres”
Tot el que us passi pel cap...

Primer de tot s’ha de fer el pa de pessic. És la típica recepta del iogurt però amb els anys he anat trobant fórmules per fer-lo més flonjo.
Agafem els treus ous i separem la clara de l’ou. Batem la clara fins aconseguir punt de neu. Un cop fet hi tirem els rovells d’ou i acabem de remenar. Seguidament afegim el iogurt. Jo sempre trio un de natural per…

El parc del Valira

Imatge
Aquest any estem tenint una tardor que fa goig. El cel és molt clar i el contrast de colors és magnífic: marrons, grocs, vermells que es combinen amb el blau del cel, el blanc de les muntanyes i el verd dels prats. Val la pena gaudir-ne. A la Seu tenim un zona una mica oblidada, potser perquè queda una mica apartada, potser perquè fa mandra arribar-hi. Aquesta setmana he hagut d'anar a fer-hi unes fotos i vaig preguntar-me, com és que em deixo perdre aquest racó de la Seu?. Aquí deixo alguna de les fotografies que vaig fer. Aprofiteu per anar-hi si teniu un momentet.

De Parc del Valira. Nov'08

De Parc del Valira. Nov'08

De Parc del Valira. Nov'08

De Parc del Valira. Nov'08

De Parc del Valira. Nov'08

De Parc del Valira. Nov'08

De Parc del Valira. Nov'08

Una selecció catalana menys

Notícia publicada avui a Radio Seu:
La FEDME posa en perill la selecció catalana de curses de muntanya
(llegiu la notícia clicant aquí)

Un altre gol i en pròpia porta!!! I aquest es veia venir... oi, Anna?

Llops, linxs, voltors i óssos

Imatge
Aquesta és l'Editorial de la revista Viure els Pirineus del mes de novembre. Un home va a buscar bolets i es troba 3 llops (ja ho sap que és l'home més afortunat del Cadí?) , els óssos ataquen els caçadors (tan sols caçadors, eh?), els voltors i els linxs ens envaeixen i amenacen amb la seva presència i atacaran tot el bestiar que surti dels tancats. I ara resulta que els principals defensors dels animals són la gent de Barcelona que volta per les muntanyes de "tan en tan" (deu ser per allò de que fan molt soroll, com el so de les campanes...) i els d'aquí no els volem ni als documentals del 33. El que no em quadra amb l'escrit és mencionar l'opinió del lector de la revista. En què quedem, primer espantem els lectors i després els diem que a Astúries conviuen plàcidament amb 400 "ossos" (potser viuen sobre un antic cementiri...)?.

No sé qui ha escrit aquesta editorial però... sense comentaris. Cadascú tregui les seves conclusions però aquest ti…

Conductors incívics: "cadascú a la seva bola"

Avui tinc una queixa. Avui m'agradaria que els habitants de la Seu, bé, no, la gent que circula amb cotxe per la Seu corregissin un mal costum que els últims mesos me n'adono que va en augment. Jo he viscut molts anys a Barcelona i he patit molt el incivisme dels conductors. Però és que és la norma general, tothom fa el que vol i ho troben normal. Aquí a la Seu no passava però em temo que anem per molt mal camí. El nombre de cotxes que circulen pels carrers de la Seu augmenta i, a vegades, es forma algun petit col·lapse. Però no és degut a la quantitat de cotxes que circulen sinó precisament dels que no circulen. Estic veient que comencem a tenir la mania d'aparcar en doble fila, això sí amb els intermitents posats no fos cas que algú no entengués que tan sols és per una estona. És bastant comú haver de fer ziga-zagues a l'avinguda Salòria, al camí ral a l'alçada dels poliesportius, a l'avinguda Pau Claris i fins hi tot en carrers més estrets. I això que molts …

Buenas tardes

Aquesta tarda he anat a la comissaria dels Mossos de la Seu per denunciar un tema informàtic. D'això en parlaré un altre dia. Un mosso a recepció. Em dirigeixo cap a ell, em mira i diu: BUENAS TARDES. ???? M'ha deixat muda, he dubtat, ell em mirava amb cara de "què vols?" i m'he mossegat la llengua. Sense comentaris.

Ah, el seu català era correctíssim. Jo no ho havia d'haver estat tant.

Els 40 anys de la Nancy

Imatge
Em permeteu una "cursilada"?. Ja sé que pot sobtar aquesta entrada però jo també vaig ser nena i com moltíssimes nenes de la meva edat vaig jugar a nines. I el mateix any que naixia jo també ho feia la nina més "Famosa" de la història del nostre país (comptem que la Barbie és una importació nord-americana). Enguany fa quaranta anys la Nancy. Potser tenia quatre o cinc anys però recordo com si fos ahir el dia de Reis que a l'obrir la porta del menjador vaig trobar la Nancy. M'explica la meva mare que em feia tanta il·lusió que tots els de la meva família me la volien regalar i va haver de discutir amb tothom perquè ella era la mare i, per tant, seria a casa on trobaria la Nancy. A vegades, quan arriben aquestes dates, els nens volen alguna joguina amb moltes ganes però després hi juguen dos dies i es queda per sempre guardada en un racó. La Nancy no, amb la Nancy vaig jugar fins ben grandeta. I amb ella vestits, sabates, armari, maletes... En vaig tenir due…

Tisorada a la toponímia

Imatge
Cada cop que surto de la Seu penso en escriure aquest article a la tornada i per un all o una ceba no ho he arribat a fer mai. Que els catalans fem poc per la nostra llengua ho tinc força present, que coneixem molt poc el nostre territori és evident i que a la Adminstració li importa molt poc respectar el territori, els trets identitaris i la toponímia és més que notori. I si no, tan sols cal anar amunt i avall per les nostres carreteres.

Per què quan torno cap a casa he de deduir que pujo cap a la Seu d'Urgell? Jo ja sé el camí, conec els noms dels pobles i dedueixo que he d'anar cap a la Seu d'U o pitjor, a la Seu U. També entenc que hi ha un trencall cap a Montan (t?) de Tost quan hi diu Montan T. O potser aquesta T és la que fa uns mesos varen treure de Montant. I si giro cap a St. Llorenç M. suposo que arribaré a Sant Llorenç de Morunys però si no coneixes el territori pots pensar que arribes a St. Llorenç M. que has passat fa una estona, és a dir Sant Llorenç del Munt…

L'óssa encara més ferotge

"...Per la seva banda, CiU exigeix la captura immediata de l'ós bru de la Val d'Aran i la col·locació d'un xip a tots els exemplars per a conèixer la seva ubicació en tot moment. El diputat nacionalista, Agustí López demana que no s'introdueixin més exemplars a Catalunya sense el consens del territori i reclama a la Generalitat que desenvolupi la Llei de la Biodiversitat per tal de crear un protocol que determini si un animal ha de ser introduït o no.
CiU recorda que en els darrers temps també s'han vist exemplars d'ós bru a l'Alt Urgell, al Pallars Sobirà i al Pallars Jussà. El Departament de Medi Ambient en comptabilitza uns vint. Al municipi d'Alàs i Cerc, per exemple, es van produir el passat mes d'agost diversos incidents amb els óssos. La Generalitat va confirmar que a l'extrem nord-oest del Cadí Moixeró s'hi havia localitzat una óssa amb dos cadells."
Així publica ràdio Seu part de la notícia d'avui sobre l'óssa Hvala.…

L'ossa ferotge

Imatge
A Andorra hi ha una història que s'ha convertit en tradició i es representa popularment per Carnaval. Es tracta de l'Ossa d'Encamp. En aquesta història es presenta l'ossa com un animal temible, cruel, molt perillós i que ataca l'home sense miraments. La població li té pànic fins que el gran heroi, el caçador, la mata a trets i tot el poble ho celebra de la millor manera. La gent venera el caçador perquè ha matat l'ossa.

Han passat els anys i l'ós ha tornat als Pirineus però no tothom ho veu bé i no només això, encara hi ha gent que el continua considerant un animal temible, molt perillós i que ha de desaparèixer del lloc que un dia va ser el seu. Tot i que es fan campanyes per presentar l'ós d'una altra manera, com un animal que s'ha de respectar, que té un paper important en l'ecosistema d'alta muntanya per la manca de grans depredadors i perquè no es va extingir de forma natural sinó perquè l'home va decidir fer-lo fora del seu hàbi…

Valls d'Andorra II

Imatge
Bé, després d'aquesta aturada anímica començo a tenir ganes de tornar a escriure coses al bloc i ho faig enganxant el fil on el vaig deixar. Aquest estiu volia mostrar algunes de les valls d'Andorra i vaig començar amb la vall d'Incles. Doncs com que li tinc certa predilecció hi tornem però canviant d'època de l'any. Hi he estat fa uns deu dies i vaig ensopegar el més fred d'aquesta tardor. A les vuit del matí la temperatura era segur sota zero però amb el vent que bufava la sensació encara era més accentuada però com que ja m'ho suposava anava ben, ben abrigada. I per acabar de completar la imatge hivernal, nevava (més aviat borrufava amb intensitat) i començava a quedar tot blanc.

Al final del matí, però, el paisatge es tornava altre cop de primers de tardor. Amb els seus colors, molt diferents dels que mostrava aquest estiu en un altre escrit.

Hi vaig pujar per ensenyar la vall i la natura andorrana a un grup de persones que en van quedar molt encisats. No…