REC

General - Publicat per nuriatomas @ 22:57
Últimament, això vol dir els últims deu anys, la meva cultura cinematogràfica es basa en dibuixos animats, aventures i poca cosa més. Ja se sap, quan tens criatures les prioritats són unes altres. Però de tant en tant fem alguna escapadeta al cinema a veure pel·lícules no aptes per a menors. I ahir, Sant Esteve, va ser un dia d'aquests. Aprofitant que érem a Barcelona i els nens estaven amb els avis vàrem anar a veure "REC". La veritat és que jo no tenia cap tipus de preferència i tampoc és que m'atragués massa anar a veure una pel·lícula de terror. La majoria d'aquest gènere són molt dolentes i de por, res de res. No sabia ni de què anava. I vàrem entrar a la sala a veure "REC". Ni idea de que era espanyola (o catalana en llengua espanyola?). Primer creia que ens passaven una espècie de curt sobre els bombers de Barcelona però al cap d'uns vint minuts em vaig adonar de que estava dins la trama de la pel·li! I, carai, quina pel·li! Mai m'havia plantejat marxar a mitja pel·lícula d'una sala de cinema per molt rotllo que fos. Ahir, per varis cops, vaig pensar que no ho aguantava més, que havia de marxar, que l'estat d'angoixa en el que em trobava era insostenible. L'efecte de veure la pel·lícula a través de la càmera que grava, sense parar de moure's ni un moment, sense enfocar bé, crits molt creïbles sense saber què passa, caos total... em va provocar mareig, ansietat i ganes de fugir. I s'ha de dir que gran part de l'estona vaig estar amb els ulls tancats i fins i tot les orelles tapades, intentant respirar fons i relaxar-me. I quan va acabar vaig sentir-me totalment alleugerida, feliç de que acabés tot allò. No sé si hagués aguantat massa més. Després de tot podreu pensar que us convido a no anar-hi. Doncs no!! Ni molt menys! Vist a la llunyania i sense tenir en compte el mal tràngol que vaig passar he arribat a la conclusió de que és una de les millors pel·lícules de terror que s'han fet mai. El director aconsegueix veritablement el que pretenia, causar pànic i angoixa a qui veiés la pel·li. De fet, així haurien de ser totes les d'aquest gènere, no?

Un dia, una amiga argentina acabada d'arribar a Barcelona em va demanar que li indiqués pel·lícules bones espanyoles per veure. Li vaig dir que no es podia perdre "Tesis" de l'Alejandro Almenábar. Creia que era una gran pel·li de terror-intriga. Però crec que REC la supera de bon tros. Fantàstica, tan creïble que no tens ni la sensació d'estar veient una pel·lícula, penses que tot allò passa de veritat. Per no perdre-us-la, però ja esteu avisats. Tan sols una objecció, llàstima que sent el director català, els actors catalans i ambientada a l'Eixample de Barcelona, amb el cos de bombers inclosos, no estigui gravada en català. Així podríem parlar d'una gran pel·lícula catalana. Però tal com s'ha dut a terme haig de parlar d'una gran pel·lícula espanyola que passa a Barcelona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...