Eric i l'exèrcit del Fènix

Educació - Publicat per nuriatomas @ 23:43

Aquest dijous dia 6 de desembre tenim la gran sort de poder veure una de les últimes representacions de l'obra de Víctor Alexander "Èric i l'Exèrcit del Fènix". El Jordi Dalmau i l'Albert Batalla ja n'han fet comentaris en els seus blocs respectius. Però jo no en parlaré des d'una vessant política sinó escolar que em toca de més de prop.

La història d'aquest noi és de les més rocambolesques que han succeït en els últims temps. Com es pot acusar a un nen de 14 anys de terrorista pel simple fet de demanar a un supermercat que etiqueti els seus productes en català? Aquest noi, sense proposar-s'ho, es va convertir en un emblema de la lluita per la nostra llengua, per a molts un heroi. Però no tothom ho ha viscut així. Alguns companys de l'institut de Vidreres i les seves famílies no veien amb bons ulls l'Èric ni tot el que passava al seu voltant. I això el va portar a patir assetjament escolar, l'anomenat "bulling".

L'assetjament escolar, per desgràcia, és un tema que em toca molt de prop. El visc a l'escola amb els meus alumnes, en parlem, l'analitzem i el treballem amb els nois però és molt difícil aturar-lo. Quan uns quants decideixen fer la vida impossible a un company ho fan molt subtilment, sense que ningú els pugui enganxar. Entre ells s'encobreixen i molts cops intenten convertir a la víctima en provocadora de la situació que pateix. Des de fora l'escola, des de la família de l'assetjat es viu amb angoixa, amb la sensació que l'escola no fa res, que fa la vista grossa o que, fins i tot, és partícip del calvari que viu el nen. Però això no és pas així. Els professors viuen aquestes situacions amb preocupació però també molts cops amb impotència. Intenstes tranquilitzar al noi dient-li "paciència, passa d'ells, no els facis cas que ja se'n cansaran..." Però en el fons saps que no serà així. I busques estratègies per canviar la situació: treball amb el grup, amb el nen el qüestió, amb les famílies, amb els companys de feina. És molt complicat gestionar un cas d'assetjament escolar i és molt angoixant sentir el nen que et diu "Núria, qualsevol dia d'aquests faré una bestiesa, no puc més, aquesta situació és insostenible" I tu penses, què puc fer!!?? És que no hi puc fer res més!!! Si defenses massa la víctima davant dels companys és contraproduent, és el protegit i encara fa més ràbia. Si observes en la distància, malament, el noi se sent abandonat, traït per la persona que té com a referent i els companys pensen "mira que bé, el professor també passa d'ell, tampoc el suporta". No desitjo a ningú que passi una situació d'aquestes i molts cops penso que també els hi podria passar als meus fills. I em fa por...

I per què uns nois i no uns altres? Per què de cop i volta l'Èric Bertran passa a ser un noi que pateix assetjament escolar? Doncs perquè sí, perquè li ha tocat, perquè en un moment de la seva vida va sobresortir en alguna cosa que no era compartida per tots. I el que en aquest cas per alguns és un heroi per altres no és més que un terrorista i se l'ha de rebaixar. I a l'Èric se li va fer la vida impossible a l'institut de Vidreres fins al punt de ser incapaç de tornar-hi. Va haver de canviar d'institut, de localitat, de companys tan sols perquè alguns no pensaven com ell.

Crec que val la pena conèixer de més aprop la història de l'Èric Beltran. Per això us convido a venir aquest dijous dia 6 de desembre, a les 7 de la tarda, a la Sala d'actes de l'Institut Joan Brudieu de La Seu d'Urgell.

Us hi esperem!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...