El catalanisme, energia i esperança per a un país millor,

Política - Publicat per nuriatomas @ 22:10

Ahir, Artur Mas va fer un dels discursos més solemnes que li he sentit. Ben estructurat, amb coherència. Va parlar molt clar, les coses pel seu nom, la millor manera de que no hi hagi mal entesos ni ambigüitats que confonguin a qui l'escolta. Les idees del què ha de ser Catalunya en un futur no gens llunyà van ser molt ben detallades. Fa il·lusió sentir algú parlar així, amb empenta i decisió.

Però a mi això em fa molta por. Por de que tot sigui un discurs electoralista, que tot quedi en paraules i prou. Carod-Rovira s'està ficant el catalanisme al seu cove, amb la proposta de referèndum el 2014 o la seva magnífica intervenció en algún programa de televisió. I això pot fer perdre tot el lideratge català a Convergència. No perdem de vista els pactes de Convergència amb el PSOE per l'aprovació de l'Estatut, o l'interès d'algun líder polític d'aquesta formació per entrar al govern de Madrid.

Tant de bo m'equivoqui i el discurs de l'Artur Mas sigui el principi d'un canvi de tendència política i social. Deixem de mirar d'una vegada cap Espanya, del què pensen, de com ens veuen i comencem a pensar en el paper de Catalunya a Europa i el món. És bo parlar de catalanisme integrat en el món i no de nacionalisme, que no ens portaria enlloc. Catalunya com una nació més, lligada i compromesa amb la resta, plural però que pugui decidir per ella sola, sense dependre de les decisions d'un altre país. Independent però del món.

I qui recolzarà Artur Mas? Tots els representants del seu partit? (Ho dubto). ERC? Així ho espero. Altres integrants d'altres partits que han fet un gir massa espanyolista? (Tant de bo). Ara tenen la oportunitat de realitzar un treball comú, d'aixecar un país desencisat, que no creu en els polítics, cansat de veure com els que el representen els traeixen. Una societat que veu com el seu territori no prospera, no rep tant com dóna, que és maltractat pels seus colonitzadors. Ara per ara, Catalunya necessita algú que l'ajudi a aixecar-se, a il·lusionar-se per les coses i a tirar endavant.

Jo no sé si qui ens ha de portar cap a aquesta Catalunya nova però sí és cert que entre uns i els altres sembla que alguna cosa es remou i, ara més que mai, necessitem que tots vagin a la una, pel bé comú.

I bé, esperar que tot això no sigui només una manera de recuperar vots, d'engrescar la població per poder conservar la presència a Madrid. En resum, que, si us plau, aquesta vegada no ens fallin tots plegats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...