Excursió al Taga

Amics - Publicat per nuriatomas @ 22:50

Bé, amb uns mesos de retard però aquí teniu la crònica del que va passar el cap de setmana del 6-7 de juliol. Va ser una trobada que semblava que no arribaria mai, per una cosa o per una altra ho vàrem aplaçar en dues ocasions.

Tot va començar el divendres al vespre, quan uns quants vam anar a Ventolà, a casa dels Ferrer. Érem els Ferrer, els Payró i els Vallvé. Amb tots els nens corresponents i algun més: l'Anna i la Nadia, el Roger, el Quim i la Laia. Soparet contundent, amb una mica de vinet i a dormir no massa tard que l'endemà s'havia de pujar al Taga!

Ens vàrem llevar d'horeta, per no començar l'ascensió massa tard. Al matí, la vista des de la casa era aquesta. Ja teníem ganes de ser allà a dalt!

Havíem quedat, si no recordo malament, a les 11h a Ribes amb els Albamonte i els Aballanet per fer l'excursioneta. De nens, l'Albert, l'Andreu, l'Eulàlia i l'Eloi.

Amb tota la caravana de cotxes ens vam apropar al Coll de Jou (un de molts, el nom no és gens original) per enfilar l'últim tram fins al cim del Taga. Des de Ribes era una mica massa, sobretot pels nens (dit així els grans quedem millor, no?) Guaiteu com ens preparàvem per l'ascensió!

Ja només començar, uns quants tiraven força ràpid. Els noiets havien de fer-se els homes i quedar bé davant les noies. Així que ràpid, ràpid ja ens portaven un avantatge considerable. I sinó mireu aquell puntet d'allà dalt. És en Quim! Amb mitja horeta, com qui no vol la cosa, ja era a dalt.

Els més petits, la Laia i l'Eloi, els va costar una miqueta i se'ls va haver d'ajudar un xic. Tots ho vàrem celebrar quan va arribar l'Eloi a dalt.

I, com no, foto de grup a la creu que hi ha al cim, per deixar-ne constància. La vista des del Taga, formidable.

La baixada també va ser un repte pels noiets i noietes així que, cames ajudeu-me, tots van tirar pel dret, a veure qui arribava primer al roc on havíem de dinar.

Per dinar, pa amb tomàquet i embotit. Estava molt bo però la gana també hi jugava a favor. Això sí, ara toca segregació: els nois amb els nois i les noies amb les noies. Ja arribarà el moment en que voldran barrejar-se i a nosaltres, els grans, ens faran anar de corcoll!


Un cop dinats, cap avall, alguns amb més ànims que altres.

Un cop a Ventolà, una dutxeta relaxant i a descansar la musculatura. Se n'estava de bé al jardí de cal Ferrer...
Van arribar els pares de la Nàdia. Després un soparet al restaurant del poble, amb embotits de la zona i amanides. Ens hi van acompanyar uns veïns del Jordi i el Marcelo. Molt trempats ells, tan sí com no ens volien fer menjar tot el que tenien al restaurant!!! En acabar, tots cap a casa. Els Ferrer es van quedar a Ventolà, els Payró havien reservat una habitació en un hotelet de Ribes (la Mònica recordarà sempre aquella nit, oi?), els Vallvé cap a La Seu i els demés cap a Barcelona.

Com sempre que fem alguna trobadeta varem treure el calendari per fixar la propera. Aquest cop tocava un cap de setmana a La Seu-Andorra, a finals de setembre, però això serà una altra història... Si us ha semblat bé aquest relat, es pot fer una altra crònica. Això sí, m'haureu de passar fotos perquè vaig ser una mica mandrosa i no vaig treure la càmera per res!

Per veure totes les fotos aneu a

A reveure!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...