Montserrat

General - Publicat per nuriatomas @ 23:25

Avui he pujat a Montserrat. Potser feia més de 10 anys que no ho feia. M'hauria agradat gaudir més de l'entorn natural però no hi havia temps i la Laia no tenia moltes ganes de caminar. Però sí que m'ha sobtat una cosa. No era la muntanya dels catalans, el símbol de Catalunya? Doncs m'he sentit estrangera, com en un altre país. Japonesos, francesos, gent de l'Europa de l'est i molts, molts sud-americans envaïen tots els espais del voltant del monestir. Des de la plaça de l'Abat Oliba fins a l'ermita de Sant Miquel i després baixar a la cova i tornar a pujar; només ens hem creuat una família amb dos nens que parlaven en català. I mira que hi havia gent! Potser és que ja ens coneixem massa la muntanya o és que ja no ens la sentim tan nostra? M'ha amoïnat una mica... on eren els catalans? Segurament prefereixen anar a la platja, ja comença a fer calor. Per sort, abans de marxar, m'he trobat un amic que no veia des de feia molt temps, en Jordi Duñó, botànic i un gran amic de la natura. Amb ell havia descobert la muntanya, havíem fet junts el Pedraforca i la Pica d'Estats, dos gran símbols de la nostra terra. Baixava caminant fins a Monistrol amb els seus dos fills, en Pau i la Joana. Només tenen sis anys i tornaven de fer escalada amb el seu pare. I he pensat que amb gent com en Jordi potser els nostres fills també s'estimaran la terra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Jo també vull trempar!! (no apte per a menors de 18 anys)

Avui és l'aniversari de...